En conclusió,totes les ciutats en Patrimoni de la Humanitat tenen història en l'antiguitat;monuments històrics,literatura,arquitectura,costums i cultura pròpia.
sábado, 31 de enero de 2009
Grècia
Grècia (oficialment República Hel·lènica) és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica.
Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.
La capital és Atenes, amb 700.000 habitants (i més de tres milions en l'aglomeració urbana, que inclou el port del Pireu), i les ciutats principals són Tessalònica (350.000 hab.), Patres (160.000 hab.), Iràklion (135.000 hab.) i Làrissa (130.000 hab)
L'Antiga Grècia va néixer a les costes del mar Egeu, on es van desenvolupar les civilitzacions minoica (a Creta) i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d'aquestes, al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l'imperi del macedònic Alexandre el Gran.
Militarment, Grècia va entrar en decadència fins que fou conquerida pels romans a partir del 168 aC, tot i que la cultura grega va influir molt en la vida de Roma. Grècia va esdevenir una província de l'Imperi Romà fins a la seva partició en dos; la part oriental (l'Imperi Bizantí, amb seu a Constantinoble) va continuar sent de natura grega i se'n considerava l'hereva directa. Des del segle IV fins al segle XV l'Imperi Romà d'Orient va sobreviure onze segles als atacs d'occident i d'orient fins a la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453) sota l'Imperi Otomà.
El 1912 Grècia lluita a la Primera Guerra Balcànica juntament amb altres països balcànics (Sèrbia, Montenegro i Bulgària) contra Turquia, que acaba essent derrotada i perdent la major part dels seus territoris a Europa.
Després de la Primera Guerra Mundial, el tractat de Sèvres atorga a l'Estat Grec la ciutat d'Esmirna.
El 1922, l'exèrcit grec, enlluernat pel vell somni d'una "Gran Grècia" (la anomenada "Megali Idea" - Gran Idea) i empesa per les potències occidentals (Anglaterra i França amb l'ajut d'Itàlia) envaeix Turquia.
El 1973 se cel·lebra un referèndum en què els grecs aboleixen la monarquia. L'any següent, la nova república es dotava d'una constitució democràtica, encara en vigor. Grècia va entrar a la Comunitat Econòmica Europea el 1981 i va adoptar l'euro com a moneda el 2001.
Venècia
La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic.
Patró de la ciutat: Sant Marc (25 d'abril). La festa del poble vènet es celebra però el dia 25 de Març, data de la fondació de la ciutat. Ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
D'orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Po empesos per la invasió per part dels longobards del nord d'Itàlia el 568, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.
Al segle XVIII Venècia era de les ciutats més refinades d'Europa, amb una forta influència sobre l'art, l'arquitectura i la literatura del seu temps. El seu territori comprenia el Vèneto, Ístria, Dalmàcia, Cattaro (l'actual Kotor, a Montenegro) i part de la Llombardia. Però després de 1.070 anys d'independència, el 12 de maig de 1797 la ciutat fou conquerida per Napoleó. El dux Ludovico Manin es va veure obligat per Napoleó a abdicar. Es va dissoldre el Consell de la República Vèneta i es va proclamar el Govern Provisional de l'Ajuntament de Venècia. El 16 de maig de 1797 les tropes franceses ocupaven Venècia.
Amb la Restauració i el Tractat de Campo Formio entre francesos i austríacs, el 17 d'octubre de 1797 es posa fi a l'Ajuntament provisional de Venècia i són cedits a Àustria el Vèneto, Ístria, Dalmàcia i les Boques de Kotor. Neix la Província Vèneta d'Àustria sota Francesc I d'Àustria, amb l'entrada dels austríacs a la ciutat el 18 de gener de 1798.
Actualment, la ciutat estricta de Venècia està dividida en els sis districtes (sestieri) de Dorsoduro, Santa Croce, San Polo, San Marco, Cannaregio i Castello i es desenvolupa damunt un total de 118 illetes unides per 354 ponts i dividides per 177 canals.
La plaça principal de la ciutat és la Piazza San Marco, una de les més belles del món, on trobem la basílica homònima, el Palau Ducal i el campanar històric. Un altre símbol de la ciutat és el pont de Rialto, amb les seves característiques botigues sobre el Gran Canal.
Altres importants monuments venecians són l'Arsenal, l'església de Santa Maria della Salute, la basílica de Santa Maria Gloriosa dei Frari o les sinagogues del Ghetto.
Tarragona
Tarragona és una ciutat i municipi del sud de Catalunya. És capital de la província del mateix nom i de la comarca del Tarragonés i està a la vora del Mediterrani. Pertany a l'àmbit territorial de Camp de Tarragona i és la capital del Sistema Urbà del Camp de Tarragona, segons el Pla territorial general de Catalunya. Compte amb una llarga tradició històrica i cultural i és destinació de molts turistes, tant per les seves platges d'aigües càlides com pel seu patrimoni artístic. És al costat d'altres dotze poblacions espanyoles Patrimoni Mundial de la Unesco.
Tarragona té un total de 137.536 habitants, segons dades del padró del 01 de gener de 2008. Tarragona és cabdal d'una àrea metropolitana, que comprèn els nuclis urbans de Reus i Valls, de 475.000 habitants. La població està distribuïda en diferents barris que van de ponent a llevant.
A l'època antiga, Tarragona va ser conquerida per diferents imperis:
Tarcon fenícia
Se suposa que fou fundada pels fenicis, que li van donar el nom de Tarcon, que vol dir ciutadella, a la vora del riu Tulcis, avui Francolí.
Tàrraco romana
Després de la conquesta romana, Tarcon (potser Kesse) fou engrandida i fortificada per Publi i Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de Tàrraco (en llatí Tarraco) i va esdevenir més tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
Tàrraco visigoda
Després de la caiguda de l'Imperi romà, arribaren els pobles germànics. El rei visigot Euric va saquejar, cremar i destruir la ciutat el 480. Així, la majestuosa capital romana esdevindria en poc temps una simple ciutat gairebé despoblada al sud de la nova capital, Barcelona.
Època medieval
Tarrakuna musulmana
Els àrabs arribaren a Tàrraco i el 719, els exèrcits de Mussa ibn Nussayr l'arrassaren. En desmembrar-se el Califat de Còrdova, formà part de la taifa de Saragossa i posteriorment de la taifa de Tortosa. Durant molts anys, la frontera entre cristians i musulmans s'establí entre el Gaià i el Llobregat, convertint la zona de Tarragona en una terra de ningú. Això provocà incertesa en els habitants del Camp de Tarragona, que impedí el seu progrés.
Tarragona cristiana
L'any 1116 es produí la reconquesta cristiana de Tarragona per part de les tropes de Ramon Berenguer III. Quan s'aconseguí recuperar tota la Catalunya Nova, la ciutat experimentà un creixement espectacular amb nous pobladors procedents de la Catalunya Central.
Època moderna
Al llarg dels segles XVI-XVII, la ciutat representà un centre important de poder al sud de Catalunya. Foren importants les escaramusses entre tropes castellanes i catalanes durant la Guerra dels Segadors.
Època contemporània
La ciutat tolerà el pas de les tropes de Napoleó per la zona, però es rebel·là quan volgueren instal·lar-s'hi. A mitjans de segle XIX, comença un procés d'industrialització de la zona propera al port i al Francolí. Es desenvolupà el comerç, sobretot amb Amèrica. La fil·loxera afectà el Camp de Tarragona i de retruc la ciutat. La República i la Guerra civil espanyola marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la post-guerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'Aragó i Andalusia, d'entre altres regions.
Ciutats Patrimoni de la Humanitat
Els criteris que la UNESCO utilitza per incluïr una ciutat al Patrimoni de la Humanitat són els següents:
- Aportar un testimoni únic, o excepcional, d'una civilització o d'una tradició cultural desapareguda.
- Exerceix una influència considerable, en un període donat o en un àrea cultural determinada, sobre el desenvolupament de l'arquitectura, les arts monumentals, el planejament urbà o la creació de paisatges.
- Constitueix un exemple excel·lent d'establiment humà o d'ocupació del territori representatiu de cultures tradicionals, sobretot quan són vulnerables a mutacions irreversibles.
- Ofereix un exemple eminent d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o de paisatge que il·lustra un període significatiu de la història humana. Constituïx una obra mestra del geni creador de l'home.
- Apareix directa o materialment associat a esdeveniments o tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació excepcional.
A més d'aquests criteris, qualsevol bé per al qual es pretengui la inscripció haurà de reunir dues condicions prèvies: D'una banda, respondre en la seva concepció, materials i execució al valor d'autenticitat, pel que no s'accepten reconstruccions conjunturals no recolzades en documentació de l'original i d'altra banda, gaudir de protecció jurídica i mecanismes de gestió adequats per a assegurar la seva conservació.
Introducció
Aquest blog ha sigut creat per la Mònica Estival, el David Barea, la Sheila Vaqueiro i la Míriam Ponsa.
Tracta sobre les diferents ciutats que són patrimoni de la humanitat segons la UNESCO.
Hem escollit tres ciutats diferents que siguin patrimoni de la humanitat. Indicarem on està situada cada una d'elles, redactarem breument la síntesi històrica i per últim en descriurem el patrimoni.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)